miércoles, 29 de noviembre de 2006

LES CAMPANES DE LA POBLA


Sols hi havía una campana

en la torre parroquial;

i al vores tan a soletes

no feia mes que plorar.

Per més que la repicaven

el campaner i escolá,

en quan la deixaven queta

se posava a gemecar…

Recordava a les germanes

ab les que vixqué tants anys,

en tanta pau i armonía

que era un verdader encant.

Se partíen la faena

sense enveja ni regany

i si esta l’alba tocava,

aquella tocava albat…

i a Missa cridaven totes:

i les tres, en día gran

i en les festes senyalades

¡quin hermós revoltejar!

Era alló santa alegría,

cariny i fraternitat!

i el modél pur i perfécte

de la casa d’un cristiá.


Pero uns hómens, en mal hóra,

s’en pujaren alla dalt

i, sense més ni manco,

se llançaren a furgar,

despenjaren les campanes,

les reballaren abaix.

La una es feu a miquetes,

l’atra sancera quedá.

En camió les carregaren

i fugiren a llevant…

¡Ay mareta, Vérge Santa,

Santissim Crist del Ampar!

-clamava la campaneta

que a soletes se trobá-

¿Qué han fet les meues germanes

per a tractarles tan mal?

¿Per qué em deixen tan amarga

en aquesta soletat?

¡Ay! ¿Qué será de vosatros?

¡Ay qué pena tinc! ¡Ay! ¡Ay!

I la pòbra campaneta

no es podía aconortar…


Mes un día, alborotada,

sentí un soroll especial:

la gent, alegre corría

cap a la plaça, mirant

un camió, que de prou rato

s’encontrava allí parat.

I així la gent comentava,

pegant voltes i chillant-

¡Eixa es la campana gróssa!-

¡I la menuda ací está!-

¡Reparéu en la mijana!-

¡Ché, Sento, quin desbarat!-

¿Per qué, Tòni?-

Perque oblides

qu’una en la torre n’hi ha

i entre totes farán Quatre.

¿Cóm vols, qu’en número par

una siga la mijana?

¿Pots dirme quina será?

-¡Oy, tu: sí que vens huí docte!

- ¡Si en Salamanca ha estudiat!

- ¿Vols vore cóm t’administre

una solemne trompá?

- ¡Cavallers, hi haja concordia!

correja i serenitat,

que está molt lleg qu’una broma

se tinga que pendre a mal!...

- ¿I el Botiguer, dic, l’Alcalde?

- No tardará en arribar.-

El Retor i ell, a les hóres,

están mes amples que llarcs.


- Sí qu’es millora agradosa.

¿Quán les pugen?- Pronte ya

- I els padrins serán rumbosos.

- ¿I les madrines?- Serán

senyoretes distinguides,

com li correspón al cas...

Arribá, per fi, el gran día.

Ja tots en la plaça están:

l'Ajuntament i l'Alcalde,

les demés autoritats

els padrins i les madrines

-¡qué guapes i qué elegants!

-i la Música, que tóca

de manera magistral.

De sobte, apareix el Cléro.

Tot s'encontra preparat.

El públic guarda silenci.

Comença el ceremonial

de beneír les campanes:

i una vólta que hu están,

les van pujant, una a una

cap amunt del campanar...


¿Sabéu qué digué la gróssa,

unflada de vanitat,

vegent la campana vella,

que no esperava trobar

i estaba tota pasmada

i ab boca de quatre pams?

- ¡Ché! ¿D'aon ixes, taperót?

¿Qué pintes per ací dalt?

I li respongué l'agüela,

que ab raó se va enfadar:

- ¡Chica, chica, vaja un aire

que tu pórtes per davant!

¡Mos ha vist la gran debades!

¿Qué es lo que t'has figurat?

¡Soc ací la veterana

i em teníu que respectar!

- Dispensa... Jo no sabía...

¿I cón es que t'has lliurat?

- Perque me diuen Amparo,

un nóm per a enamorar

que es del Crist de maravella

per la Pobla venerat.-

Tu contarás molt de temps

- Naixcuda soc en el any

mil huitcents huitanta ú.

- ¡Cap i cúa!- Ne tinc ya

xixanta huit.- ¡Quánta história

i aconteiximents sabrás!

I ara... vullc que mos perdones

si es que t'havem agraviat...

I salta la menudeta

que te veu de querubí:

- Jo te salude, agüeleta,

i te cante "¡Tilín, tin!"

I l'anciana li replica

ab una dolçor de mél:

- Perqu'eres tan rebonica

te dic a gust "¡Telén, tén!"

Sent aço l'atra campana

que casi de major fa,

i saluda molt ufana

cantant lo seu "¡Talán, tán!"

I per completar la cósa,

díu la més gran, en baix tó:

- Veterana: jo, la grossa,

te salude "¡Tolón, tón!"

- Escampem juntes al aire

la dicha del nóstre cór

i com a remat de festa

¡llancemos les quatre al vól!:

- ¡Tilín, tilín!

- ¡Telén, tén!

- ¡Talán, talán!

- ¡Tolón, tón!-

¡Tilín, tilín!

- ¡Telén, tén!

- ¡Talán, talán!

- ¡Tolón, tón!

I d'abaix pugen els vítols,

la fragancia de la flor,

el públic s'arremolina

que ya esclafixen els tróns...

I en mig de tanta alharaca

d'espenta, chillits i fum,

escoltéu cóm fa la traca:

¡traca, traca... traca ¡¡Pum!!

Josep Mª Capsir


Pobla del Duc, a 24 d'abril de 1949

1 comentario:

@ggclim dijo...

Amb el teu permís...
https://www.facebook.com/1575386759380067/posts/2680928802159185/