¿Son moltes les persones qu'en Gandia compren i lligen la hermosa revista titulada "Mater Desertorum"? No sé, pero me tem que deuen de ser pòques. Funde esta –pòt ser temeraria- sospita meua, en que a casi ningú òixc parlar de la esmentada publicació, òrgue oficial de la coronació pontificia de nòstra amada Patrona la Vèrge dels Desamparats.
Yo vullguera que Gandia fora sempre digna competidora de tot lo bò de ma Valencia. Ab tots los perills –inevitables en poblacións de sa importancia- Valencia té un encant que la redimix, una condició que la sublima i una virtut que la salva: son acendrat i sens par amor a la Vèrge Santíssima, Mare de Desamparats... I es de vore l'entusiasme ab que tot lo mon parla de la coronació de la Vèrge, els popòsits mil que se forme i lo rápidament que desapareixen els números de "Mater Desertorum" de les mans dels venedors i de les casetes de venda de periòdics... ¿I per qué no ha de ocurrir lo mateix en Gandia, nomenada Valencia la Chiqueta? ¿No es, per ventura, també sa Patrona la Vèrge Mare de Desamparats? ¿No té fama Gandia –i per cèrt que be mereixcuda- de profundament catòlica i d'amantíssima de la Vèrge María?... Puix que s'entusiasme també sens llímits, com Valencia i compre i lligga "Mater Desertorum", propagant eixa revista entre tots quants puga, perque sa lectura ha de fomentar més i més l'amor i pur gòig que les festes de la coronació –que s'han de celebrar en maig de l'any corrent- despèrtem ya en lo còr de tot bòn valenciá.
Dita revista se publica una vòlta cada quince díes i els eixemplars còsten ¡un quincet cascù! encara que valen molsíssim més. I en ella s'insèrten magnífics escrits en la noble i majestuosa llengua de Castella i excelents articles e inspirades poesíes en la sabrosa i dolcíssima llengua valenciana.
A vore, dòncs, si Gandia no va darrere de la capital en quant al amor a la Santa Patrona. I siguen estos desllavacats renglons, como una crida –humil i desalinyada en la forma, pero plena al fons del major entusiasme. que requerix dels fills de Valencia la Chiqueta apoyo i difusió per a la simpática revista "Mater Desertorum", òrgue oficial de la coronació pontificia de la Vèrge dels Desamparats, de la Reina i Mare de tots nosatros, de la que simbolisa, encara i compèndia lo ver, únic i sant valencianisme.
JOSEP Mª CAPSIR 20 de giner de 1923 Publicat en Revista de Gandia
Yo vullguera que Gandia fora sempre digna competidora de tot lo bò de ma Valencia. Ab tots los perills –inevitables en poblacións de sa importancia- Valencia té un encant que la redimix, una condició que la sublima i una virtut que la salva: son acendrat i sens par amor a la Vèrge Santíssima, Mare de Desamparats... I es de vore l'entusiasme ab que tot lo mon parla de la coronació de la Vèrge, els popòsits mil que se forme i lo rápidament que desapareixen els números de "Mater Desertorum" de les mans dels venedors i de les casetes de venda de periòdics... ¿I per qué no ha de ocurrir lo mateix en Gandia, nomenada Valencia la Chiqueta? ¿No es, per ventura, també sa Patrona la Vèrge Mare de Desamparats? ¿No té fama Gandia –i per cèrt que be mereixcuda- de profundament catòlica i d'amantíssima de la Vèrge María?... Puix que s'entusiasme també sens llímits, com Valencia i compre i lligga "Mater Desertorum", propagant eixa revista entre tots quants puga, perque sa lectura ha de fomentar més i més l'amor i pur gòig que les festes de la coronació –que s'han de celebrar en maig de l'any corrent- despèrtem ya en lo còr de tot bòn valenciá.
Dita revista se publica una vòlta cada quince díes i els eixemplars còsten ¡un quincet cascù! encara que valen molsíssim més. I en ella s'insèrten magnífics escrits en la noble i majestuosa llengua de Castella i excelents articles e inspirades poesíes en la sabrosa i dolcíssima llengua valenciana.
A vore, dòncs, si Gandia no va darrere de la capital en quant al amor a la Santa Patrona. I siguen estos desllavacats renglons, como una crida –humil i desalinyada en la forma, pero plena al fons del major entusiasme. que requerix dels fills de Valencia la Chiqueta apoyo i difusió per a la simpática revista "Mater Desertorum", òrgue oficial de la coronació pontificia de la Vèrge dels Desamparats, de la Reina i Mare de tots nosatros, de la que simbolisa, encara i compèndia lo ver, únic i sant valencianisme.
JOSEP Mª CAPSIR 20 de giner de 1923 Publicat en Revista de Gandia
No hay comentarios:
Publicar un comentario